Entre els principals beneficis de la garrofa destaca la seva funció per rebaixar els nivells de glucosa en sang i regular el sistema cardiovascular.
Així mateix, la fibra que conté regula el trànsit intestinal i combat l' estrenyiment.
També enforteix el sistema immune.
D'altra banda, se li atribueixen propietats per combatre el cansament, per la qual cosa es recomana a persones que realitzen una alta activitat física.
A més, la farina de la garrofa pot ser consumida per persones celíaques.
Font de fibra
Font de calci
Font de magnesi
Baix contingut en greix
Naturalment sense greixos saturats
Sense sucres afegits
Sense gluten
Producte natural
Vegano
Procedent de l'agricultura ecològica de Mallorca
Aportació natural de minerals i vitamines
Efecte prebiòtic
El mes de setembre és un mes molt especial per a nosaltres, és el mes on comença tot, el mes on s'inicia el cicle, el mes per excel·lència de la recollida. Temps de connectar amb la terra, temps de la garrofa!
El negoci familiar, Productes Martín, és el punt de partida del nostre projecte, que amb tant d'amor hem creat anomenat Es Garrover de Mallorca.
Ells s'encarreguen de rebre tota la garrofa recol·lectada pels nostres agricultors.
Desitgem que enguany la recollida sigui bona i que porti amb ella el millor a totes aquelles persones que es dediquen a cuidar i protegir el nostre camp, la nostra agricultura i el nostre producte local.
Nosaltres seguirem treballant per elaborar productes de qualitat, vegans, sostenibles i ecològics.
Els paisatges de secà del litoral mediterrani apareixen esquitxats de conreus tradicionals la producció dels quals es remunta a temps molt antics.
Un arbre molt particular, el garrofer o garrofer. El seu curiós fruit, la garrofa, viu avui una nova posada en valor després de ser menyspreada durant molts anys per considerar-se poc més que aliment del bestiar.
El garrofer (Ceratonia siliqua), també conegut com a garrofer, garrofer, garrofera o garrover, entre altres molts sinònims i apodos regionals, pertany al gènere Ceratonia, que etimològicament deriva de la paraula grega Keras, banya, per l'aparença que té el fruit. Els arbres d' aquest gènere formen part de la família de les Fabaceae, fabàcies o lleguminoses, i de fet el fruit del garrofer té el mateix aspecte d' una beina de lledons o faves, però amb diferències molt significatives.
Els garrofers són arbres originaris de les regions mediterrànies i sabem que ja tenien una notable importància en l'Antiguitat Clàssica, quan les llavors van arribar a utilitzar-se com a patró del quirat, unitat de pes per a gemmes i joies.
El garrofer és un àbol d' aspecte rústic, de fulla perenne i copes amples, de perfil semiesfèric, amb un tronc gruixut de branques resistents recobertes de fulles petites de color verd fosc. Poden superar els deu metres d'alçada, tot i que la mida mitjana sol rondar els cinc o sis.
El que més crida l'atenció d'aquest àbol és sens dubte el curiós fruit que puga les seues branques. La garrofa creix en beines llargues, flexibles, que immadures s'assemblen a les faves pel seu color verd i gran mida. Però, a diferència de la majoria de llegums, aquestes mateixes beines es tornen comestibles en madurar, amb unes llavors molt dures i impossibles de consumir en cru sense ser abans processades.
En efecte, la garrofa madura es reconeix pel color castany molt fosc, gairebé negre, i el llis una mica contret de l'exterior, un efecte de la pèrdua d'humitat. Tot i que a fora són rígides i tenen una textura que pot recordar al cuir, l'interior guarda una polpa dolçaina, tendra i enganxosa, que es pot menjar crua, amb l'únic inconvenient del seu fort sabor.
Les llavors, fosques, de forma ametllada i mida variable, posseeixen un endosperm interior de color groguenc anomenat garrofí, que mòlt en forma de farina s' utilitza en indústries químiques amb aplicacions farmacèutiques, cosmètiques i tèxtils. I també té usos alimentaris com a additiu.
La garrofa com a aliment: d'ingredient pobre a producte de moda.
Ja a l'Antiguitat la garrofa s'emprava com a aliment animal, i aquest ha estat el seu principal destí durant molts anys fins a dates recents. Encara avui s'empra la polpa de les beines com a part de l'alimentació del bestiar oví, boví i porcí, també molt habitual en la dieta de cavalls i burros, o seca i triturada per a les gallines.
Per ser un cultiu de batalla de cures mínimes, el garrofer va proporcionar un aliment molt valuós en temps de carestia, cobrant especial rellevància en la postguerra del segle passat. Productes avui bàsics com el sucre, el cafè, la farina o el cacau es van tornar articles de luxe, i la garrofa es va convertir en matèria primera per elaborar succedanis de tota mena.
El garrofer s'està posant de nou en valor gràcies al altri que nous estudis apunten a les seves propietats beneficioses i les nombroses possibilitats culinàries que ofereix.
L'increment de les tendències del saludable, amb un interès creixent per productes "naturals" o alternatives més sostenibles, també ha contribuït a tornar a posar el focus en la garrofa.
La recuperació de la garrofa com a aliment ha portat nombrosos productors, artesans i petites empreses a comercialitzar tota mena de productes elaborats amb la garrofa com a matèria primera, des de preparats solubles per a l' esmorzar fins a caramels, gominoles, cerveses i licors, barretes energètiques, dolços i, com no, pseudochocolats de diversos sabors.
.jpg)
